La infiltrada

         Veig la Inflitrada vencent una certa prevenció, causada per la lectura d'un article de Fernando Savater en el qual elogiava obertament la pel·lícula com a testimoni històric i la contraposava a l'altra guanyadora del Goya al millor film, el 47, que veia com un pamflet nacionalista. Evidentment, jo no estic en absolut d'acord amb un judici que em sembla expressar un inveterat messetari prejudici contra la llengua catalana que el procés ha servit per enfortir. Malgrat tot he de donar-li prou la raó a Savater. Em sembla que la Inflitrada és un millor producte cinematogràfic que el film de Barrena, tot i que personalment jo connecti més amb el film català. En termes narratius el film de Barrena em semblà en el seu moment poc arriscat, en canvi La infiltrada com a film d'intriga funciona molt bé, mantenint un nivell de tensió molt elevat durant tot el seu transcurs. La protagonista Carolina Yuste fa una molt bona interpretació i tot plegat ens fa tenir una idea clara del drama assumit, de manera voluntària això sí, per la protagonista desconnectada durant vuit anys de la seva identitat real i del seu entorn, fingint ser una altra en un entorn enemic. El film no em sembla, com es podia témer, una apologia del constitucionalisme perquè no ens estalvia la brutícia inherent al conflicte. La protagonista conviu amb dos terroristes presentats de manera contraposada, mentre que un apareix com un individu de perfil violent, gairebé psicopàtic, l'altre, presentat amb més cura, es mostra com un individu d'idees molt general i ingènues i que ha acabat a la banda terrorista una mica per casualitat. A l'altra banda les forces de l'ordre sempre es refereixen als seus enemics com els "bascos" en general i no s'amaguen les pràctiques poc constitucionals de la policia en el seu comportament habitual. També se'ns mostra la rivalitat entre la guàrdia civil i la policia nacional en una relació molt competitiva i gens lleial. La directora del film és Arantxa Echevarria. No he pogut veure, tot i tenir la intenció, els seus dos darrers treballs però és clar que és una realitzadora a seguir.