Tres notes ràpides sobre Hegel

 

1. Es difícilment pensable desfer-se, quan hom el llegeix, del retret de l'antropocentrisme. No només no sembla que la matèria tendeixi tota ella a la subjectivitat, sinó que la subjectivitat mateixa no sols no és substància, quelcom massa contingent i epifenomènic per passar de ser accidental.

2. Hegel fa una filosofia de la naturalesa que horroritza als científics, però segurament aquests no tenen clar que els concedeix massa. Aristotèlic en el seu fons i antiplatònic, oblida que en un sentit fort del terme, la física no és possible com a ciència. Com a la moral, només hi ha físiques provisionals. Podem viure amb això, però no pas fer sistemes

3. Sí com volia Deleuze, la filosofia és construcció de conceptes, Hegel n'és la cimera absoluta. Si com modestament pensava jo a la meva tesi, l'enemic per excel·lència és el sentit comú, altrament dit positivisme, la reflexió de Hegel és una eina imprescindible; en aquest punt Marx tenia tota la raó.