Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 21 de maig del 2024

Aznavour



 

            La rue Monsieur Le Prince, a Paris, puja des de la plaça d'Edmond Rostand, on es troben el boulevard Saint Michel i els jardins de Luxembourg, fins a l'Odeon. Passejant el darrer mes de gener vaig trobar la placa de més amunt. De fet, no només visqué sinó que fou el seu primer domicili, prop dels restaurant dels pares al mateix carrer. Avui, 22 de maig, Aznavour hagués fet cent anys. Cantant i actor, recordo vagament haver-lo vist de petit en alguna programa de dissabte a la nit, però el meu record més cert és un treball d'actor. Era el botiguer jueu encarregat de proveir de tambors de llauna al petit Oskar, a la versió de die Blechtrommel rodada per Völker Schlondorf. Veig a Wikipedia que fou també Nafta en una versió filmada de der Zauberberg i el protagonista d'un dels primers Truffaut, tirez sur le pianiste. (que sí he vist, però no m'ha deixat cap record) La seva carrera cinematogràfica és però poca cosa comparada amb la seva carrera musical, perllongada per més de setanta anys. Fou un dels grans noms de la cançó francesa i va vendre uns 180 milions de discos. El seu nom real era  Shahnourh Varinag Aznavourián Baghdasarian, (m'agrada i em satisfà en aquests temps xenòfobs de merda que molts dels noms fonamentals de la cançó francesa en el seu origen eren poc o gens francesos: ell mateix, Yves Montand, Jacques Brel o Georges MoustakI) Els seus pares fugien dels genocidi dels armenis realitzats pels turcs i ell tota la seva vida s'esforça per preservar la memòria d'aquests fets. La seva família participà també activament a la resistència contra els nazis. Aznavour era més aviat lleig, massa prim i baixet, possiblement avui no l'haguessin triat per sortir a a cap programa. La cançó per mi més emblemàtica de les seves és la de més amunt (a més de francès, va gravar en espanyol, italià i anglès), on es defineix una tesi amb la que no puc estar més d'acord: els llocs no són tan importants pel que tenen, com pel que els projectem, per la qual cosa l'únic que potser es podria trobar al final d'un viatge és un mateix (suposant que això sigui alguna cosa).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.