Felipe González a El Hormiguero

 

    La setmana passada va anar al Hormiguero Felipe González suscitant molta satisfacció pel presentador, el seu públic i en general l'antisanchisme, i indignació pels partidaris de l'actual govern. Jo no el vaig veure. Mai veig aquest programa i, per tant, no vaig escoltar el que va dir. De fet, no m'interessa gens, ni el contingut ni la temàtica. Allò que em crida l'atenció és una altra cosa. Com jo ho veig, el Hormiguero és un problema on bàsicament els invitats van a vendre's ells mateixos. Són del tipus actor que estrena una pel·lícula o famós que publica un llibre. La pregunta, per mi, inquietant és: un senyor de 82 anys que ho ha estat absolutament tot a la vida pública del país, Què dimonis vol vendre? Pot haver més d'una resposta però cap és amable amb el personatge i totes ens fan sentir-nos escèptics amb la idea que els anys porten saviesa. Felipe González mai no va fer pinta en realitat d'haver llegit molt i segurament entre les seves lectures no va estar el Fedó. Potser jo ho veig d'una manera més radical, però entre les coses que més veig clares és que fer anys i estar en pau passa per deixar morir el "jo" social. Felipe no ho veu així. Cap narcisista ho veu així. La mateixa setmana precisament en un dinar amb el meu amic JJSL al Buc, varem podem comentar un cas molt anàleg; sortir de l'escena amb dignitat és difícil i no tothom ho sap fer. 

        Sí que hi ha però una de les temàtiques abordades per González de les que vull dir alguna cosa. Hom li retreu que critiqui a Sánchez la seva entesa amb els nacionalistes, quan ell va fer el mateix l'any 93. Però de fet, aquestes crítiques podrien anar més lluny. L'any 1976 Felipe González publicà un llibret Qué es el socialismo? on presentava a la societat espanyola la ideologia del seu partit. En aquest text es defensava el dret a l'autodeterminació de les nacionalistes històriques. Sí algun dia, cosa que no passarà, Sánchez arriba a un acord per fer un referèndum a Catalunya podrà justificar-se amb aquest precedent, tot i que Felipe González sempre podrà dir que ell aquesta pàgina concreta no l'havia llegit. També que té dret a canviar d'opinió. Cosa aplicable a tothom i no veig llavors per què Pedro Sánchez ha de ser una excepció.