La Pedagogia es un tigre de papel

 

Rebo cada dia al Facebook moltes publicacions crítiques amb la ideologia educativa oficial, antipedagogistes per entendre'ns. Sovint puc estar molt d'acord, però em sembla que té molt d'equivocat insistir-hi tant. Aquí no es tracta de plantejar una batalla que es pugui guanyar a l'opinió pública. L'avantatge del pedagogisme no és la seva superioritat teòrica, sinó la seva utilitat i conveniència en el moment present. Per això cal saber bé on estem i d'on venim. Quan vaig començar a treballar de professor H.M.Enzesberger va publicar un meravellós llibre Mittelmaβ und Whansinn (en castellà Mediocritat y delirio) que encara avui es pot llegir amb profit. Allà, amb el sentit irònic que el caracteritzava, apuntava que els ideals il·lustrats mai no van triomfar. No es va ensenyar a llegir i escriure al poble perquè arribes a la seva majoria d'edat en un sentit kantià, sinó per les necessitats de l'economia productiva ho feien imprescindible. El fet va restar amagat perquè en generals als intel·lectuals els agrada sentir-se importants, encara que no sigui veritat. Jo sempre he pensat que H.M.E, tenia raó, i que m'era tolerat ensenyar alguna cosa sí volia, sí no tampoc passava res, però que essencialment la feina no es tractava d'això. El canvi amb els anys és que cada vegada es tolerava menys. Ara ja jubilat, per entendre on som pot valer un altre llibre, el que ha publicat el meu amic J.A. Vicens darrerament sobre gólems, inteligencias artificiales y transhumanos. Un dels seus temes és la intel·ligència artificial i les expectatives que desperta ara mateix. Allò que s'espera és molt clar: la supressió de la major quantitat de llocs de treball existents. El contrast és clar. Els nostre alumnes no aprenen res perquè no cal que aprenguin res, no han de servir per a res. Una escola que només entreté, és una immillorable introducció a un futur vital en el que tampoc quedarà gaire més que buscar com matar el temps