Quan estava a la facultat no vaig llegir gaire Tomàs. Més aviat vaig evitar el segon pis on habitaven els tomistes. En principi els tomistes eren gent reaccionaria. En aquell moment es suposava que ser reaccionari era ser partidari de la repressió sexual. Pel que sàvia, Tomàs establí el caràcter pecaminós de les relacions sexuals si no es donaven dins del matrimoni, tot prescindint de la luxúria i ad majorem Dei gloriam. Quan la seva família pretengué la seva iniciació a la vida sexual, amb l'esperança de que renunciés a la seva vocació eclesiàstica, la reacció fou violenta, foragitant amb foc la prostituta que havia estat introduïda a la seva cel·la (un acte que indubtablement no podem deixar de qualificar com violència de gènere). Ara és un motiu d'astorament veure com els (ultra) reaccionaris del passat coincideixen amb els (ultra) progressistes del present. I si no em creieu, llegiu aquesta notícia. De fet, no crec que els és radical nacionalcatòlics haguessin estat capaços de mantenir una actitud tan radicalment negacionista de la sexualitat. A força de ser progres no només han esdevingut tomistes sinó també thatcherians. Perquè l'única manera en què aquesta proposta educativa podria arribar a complir la seva finalitat seria que fos veritable allò que deia Margaret Thatcher de què There is no such thing as Society. Malauradament, l'afirmació de Thatcher és falsa, tan falsa com pensar que la distinció entre home i dóna és merament cultural, i per tant això dels cromosomes és una collonada ideològica. Totes dues són mentides, però ben simptomàtiques d'allò que Todd defineix com el nostre nihilisme: la nostra capacitat d'assumir conscientment falsedats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.