Amb el meu germà veig una tarda els Jardi del Finzi-Contini ell ho explica aquí i jo només vull afegir dues coses. En primer lloc, remarcar el caràcter decebedor del film que hem de pensar com un fracàs en la mesura en què es queda molt lluny de reflectir l'emoció de la novel·la de Basani, allò que en el seu moment m'agradà més del llibre. Filant prim segurament ni tan sols ho intenta, preocupat per donar-li una carrega política, la qual a la novel·la és només el teló de fons. Suposo que aquesta diferència passa per considerar la situació de la Itàlia dels setanta on una involució vers els feixisme era certament una possibilitat. La segona cosa és que és un exercici històric de gran interès comparar el diàleg de l'original italià amb la versió espanyola estrenada en el seu moment, en la qual el terme "jueus" apareix poc i no surt mai el molt emprat a la versió original "aris". És evident que tot i estar a les acaballes el règim es seguia sentint d'alguna manera solidari amb els camarades italians i alemanys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.