Paris (IV): Todd segueix dient la seva

 Vaig llegint per gentilesa del meu amic RMF, la defaite de l'Occident d'Emmanuel Todd. Cal dir que la presència dels llibres als aparadors de les llibreries parisenques és molt destacada i a l'aeroport, cosa que em sorprèn, aclaparadora. En tot cas sembla que Gallimard segueix sent alguna cosa. Quan hagi acabat voldré fer un comentari més pormenoritzat, avui només vull destacar dues idees amb les que combrego i que em semblen prou il·luminadores. Todd accepta la tesi clàssica de Max Weber que defineix el capitalisme, i per tant la civilització occidental, com filla del protestantisme per treure un corol·lari ineludible: la mort del protestantisme suposa necessàriament la mort d'aquesta civilització. Això és del tot congruent amb la conclusió que vaig poder treure del set anys que vaig viure a terres protestants. La segona és que oblidar la gènesi protestant es fa tenir una missió massa esbiaixada del que és Occident, per la qual cosa sovint ens costa entendre que no semblem simpàtics ni nosaltres, ni els nostre ideals, a les civilitzacions no occidentals. Tendim a identificar plenament el legat d'Occident amb el liberalisme emergent a les tres grans revolucions, però oblidem que les dues primeres es donen en un context protestant tendent al predestinacionisme. Si estem predestinats és evident que la igualtat dels homes és impossible. Es redueix a un principi merament abstracte.No és pas casualitat que les dues grans elaboracions racistes de la nostra història: l'esclavatge dels africans als EEUU i la persecució nazi dels jueus sorgiren en lloc de cultura predominantment protestant.