Le journal d'une femme de chambre

 Le journal d'une femme de chambre és el primer treball de la segona època francesa de Buñuel, després de l'etapa mexicana i el seu reconeixement com a gran figura de la cinematografia universal. Tria una novel·la de Mirabeau amb el mateix títol, tot i que canviant de manera significativa la història original. La pel·lícula explica la història de Celestine una jove parisenca que va a servir a una zona rural. Celestine contrasta en tots els sentis amb els seus nous amos i la resta del personal. Celestine és Jeanne Moreau, llavors una de les grans estrelles del cine francès, i l'amo de la casa és Michel Piccoli que treballaria després altres vegades amb Buñuel. Le journal és un film en principi molt més convencional que els anteriors però està ple de detalls que revelen la personalitat irònica del seu autor. Sense mostrar res de l'anatomia de Moreau, (meravellosa actriu) Buñuel fa un film del tot pertorbador en la seva mirada sobre el desig sexual. Especialment interessant és el tractament del patriarca de la família, el qual com Buñuel mateix pel que sembla, era un fetitxtista del calçat femení. Amb seixanta anys Buñuel tenia ofici com per fer un film que satisfés els desigs dels seus productors sense deixar de ser fidel a ell mateix. Així definia una tònica que es faria més palesa al film següent, Belle de jour el seu màxim èxit comercial on la sexualitat és molt més explicita però igual d'intensa, i en general a les darreres obres. Com possiblement Visconti, Buñuel mostra una especial delectació en reconstruir un món que ja no existeix i que fou el de la seva infància. Normal perquè de fet això ens passa a tothom