Sobre la immersió

Jordi Pujol  ha parlat aquesta setmana sobre la necessitat de mantenir l’actual model lingüístic a l’ensenyament sumant-se així al cor dels que defensen la inviolabilitat d’aquesta norma. No deixa de resultar-me sorprenent que els defensors d’aquesta tesi siguin els mateixos que es riuen, amb tota justícia, dels constitucionalistes que sacralitzen el text de 1978. Posats a sacralitzar potser podria tenir més sentit, tot i que jo crec que no, sacralitzar una constitució que no pas una norma d’un ordre molt menor. En tot cas, allò important, més allà de tota teologia, és si la norma compleix la finalitat amb la que ha estat creada i és evident que no.  Seguint el principi que inspira tot el nostre sistema educatiu es fa veure que la gent domina el català, però sense crear cap mena de lligam amb la llengua, renunciant a esperar cap fruit real dels pretesos anys d’aprenentatge del català. Qui s’estima el català hauria d’estar a favor d’un canvi d’alguna mena en el programa educatiu de les llengües al nostre país. Suposo però que en el fons la qüestió no té res a veure amb estimar el català, ni tampoc en augmentar la difusió de la llengua; el que es tracta en el fons, recolzant la immersió, és demostrar qui mana. I això és tot.