El traidor

 Il traditore és un film del director italià Bellochio, un home d’una trajectòria molt llarga i que vaig descobrir a Londres amb el seu film Vincere, sobre l’amant i el fill marginat de B. Mussolini. En aquest film, Bellochio em va semblar un cineasta molt potent i la visió d’aquest nou film confirma aquesta impressió,  recolzada pel fet que, com a l’anterior, Bellochio és un bon coneixedor de la història del cinema que sap utilitzar els seus coneixement per enriquir el seu discurs. El film explica la història de Tommaso Buscetta, el primer membre de la cosa nostra que parlà, col·laborà amb el jutge Falcone i fou fonamental per empresonar més de 300 persones entre elles l’infame Totó Riina. Buscetta era un personatge molt interessant. Ell no es considera mai un penedit, ni  el trencador de cap codi d’honor. Les seves delacions estaven justificades perquè ell era el mantenidor de les normes de la cosa nostra, trencada per gent com Riina, cap dels corneolosos. Si fem cas al film, que sembla ben documentat, sembla que va desenvolupar una admiració sincera pel jutge Falcone que, després de la mort violenta d’aquest, el va animar a continuar la seva tasca parlant sobre la col·laboració de la mafia amb l’estat italià, el límit que  Falcone mai no va poder ultrapassar, però aquí els seus testimonis no deixaven de ser indirectes i per això, poc concloents

El  ritme de la narració és molt bo. El film no pateix per la seva llargària que és notable, dues hores i mitja. M’agrada molt el començament amb una festa a un palau palermità. És obvi que una festa a un palau palermità et fa pensar en una pel·lícula molt determinada i certament  hi ha alguna cosa de la reflectida per Visconti, tot i que els protagonistes tinguin poc de nobles. Fonamental és també l’escena del macrojudici que suposo devia plaure a la bona gent que vaig conèixer a Corleone, al museu local de la mafia.  Aquests habitants em van parlar de la seva poca simpatia pel film de Coppola, basada en el fet que Coppola li  dóna glamour a la mafia.  Els mafiosos no poden ser del tot dolents si són encarnats per gent tan estupenda com Brando, Pacino o De Niro. Aquí, en canvi, queda perfectament clar que Riina i tots els altres eren bàsicament gentussa.

Pier Francesco Favino és l’actor que dóna vida a Tommaso Buscetta i ha estat premiat en el festival de cine de Sevilla. De manera merescuda perquè el seu treball, és un dels elements fonamentals del film i ha de fer convincent un personatge inversemblant, tot i que autèntic, i posa ben  de relleu la seva habilitat per justificar-se des de una narració que no deixa de ser una invenció, perquè, és clar, que aquesta cosa nostra amb principis i honorable mai no va poder existir.  En tot cas, Favino  mostra bé l’aspecte essencial del personatge que per paradoxal, m’atreviria a qualificar de Borgià, atès el seu difícil equilibri entre l’heroisme i la infamia.