Les Misérables és
un film de Ladj ly, la seva opera prima, que porta el títol de la
novel·la de Victor Hugo, i que també es situa en una barriada de
Paris, però per mostrar-nos una història del segle XXI, un moment
on segueixen havent molts miserables, no tan diferents del
decimonònics. El millor de la pel·lícula és el seu ritme
narratiu, molt àgil i que es fa amb l'espectador. Com a punt més
negatiu potser caldria assenyalar que els personatges podrien estar
millor treballats i no van gaire més enllà del clixé. En tot cas,
és una bona estona cinematogràfica i amb la que jo almenys he aprés
que no fa falta anar a Gaza per experimentar que significa viure sota
un règim d'ocupació. La Banlieu de Paris és perfectament vàlida.
La qualitat cinematogràfica fou prou per a tenir el premi al
festival de Cannes, la rellevància sociològica pot anar més enllà,
perquè aquest present és a molts altres lloc un futur plausible i
probable; un mon en que l'estat no podrà mantenir la funció
fonamental atorgada pel pacte social, la defensa dels ciutadans o, si
més no, dels menys afavorits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.