V-13

 

            Llegeixo el darrer llibre de Carrére, V-13 que m'havia passat el meu germà, després d'haver-ho llegit ell mateix. El que ha explicat és prou significatiu i n'estic prou d'acord. Des de fa vint anys he anat seguint la carrera d'aquesta autor i és un fet que m'enganxo als seus textos. Em sembla clar que és un escriptor prou bó com per fer interessant qualsevol mena de litigi per tècnic que sigui. No és aquest el cas perquè tots ens hem sentit colpits per accions relacionades amb el terrorisme islàmic, tot i que jo tenia una memòria molt més viva del 17-A, per raons òbvies, dels atemptats de Madrid, que objectivament van canviar la història d'aquest país o de Charlie Hebdo, perquè llavors no treballava i me'n recordo més de les coses que passen mentre no treballo. En un primer moment recordo haver llegit amb molt interès el que publicà a començaments de segle John Gray, Al-Quaida or what it means to be modern hi hagué fins i tot traducció catalana, i segueixo subscrivint el que llavors deia l'anglès i crec Carrére ens confirma: el caràcter essencialment modern d'aquest moviment. Modern aquí vol dir nihilista i vol dir també que la modernitat no és tant el triomf del projecte il·lustrat com una particular perversió, Com Carrére em sembla inevitable empatitzar i compartir l'horror de les víctimes però em sembla difícil oblidar que no podem aspirar a entendre els esdeveniments des d'explicacions traçades des de punts de partida completament arbitraris. D'això parlava l'altre dia quan afirmava que totes les filosofies de la història es van fer d'una manera massa ràpida.