The petrified forest és famós sobre tot pel que fou el primer film on destacà un actor fins llavors amb una trajectòria poc brillant, anomenat Humprey Bogart que interpreta un gàngster violent, cruel, però també ingènuament romàntic, en una paraula, americà, com subratlla l'avi interpretat pel fordià Charley Grapewin, l'avi Joad de The grapes of Wrath,i el protagonista de Tobbaco Road. Bogart assolí la fama amb aquest paper Duke Mantee que definí un prototip de Gangster tot i que els protagonistes són la parella amorosa formada per un intel·lectual anglès esdevingut ara rodamon, i una noia mig francesa lectora de poesia que malviu a una estació de servei d'Arizona. Són Leslie Howard i Bette Davis que fan dues interpretacions elegants, fent creïbles els seus personatges més enllà dels excessos melodramàtics. L'obra evidència el seu origen teatral, però el treball de Mayo, insistint molt en els primers plans, li dona forma cinematogràfica. De fet, és una obra ben representativa de l'estil de producció de la Warner, la productora més realista d'un cinema com l'americà que acostuma a ser realista quasi per defecte. Resulta encara estimulant veure com en poc més de vuitanta minuts, Mayo no només explica una història, sinó que li dóna gruix a tots els personatges que apareixen, fins i tot els aparentment més secundaris. És interessant a hores d'ara escoltar allò que explica Alan Squier, l'escriptor, perquè corrobora com som una cultura en crisi des de fa molt més temps del que alguns ens pensen, segurament des del suïcidi col·lectiu que suposà la primera gran guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.