Sweet Bird of youth

         Sweet Bird of Youth és l'adaptació de l'obra teatral de Tenesse Williams que Richard Brooks va filmar el 1962. Comptà amb el mateix repartiment prtagonista que estrenà l'obra a Broadway: Paul Newman, que estava sense dubte en un moment físic esplèndid i Genevieve Page que només treballà al cine esporàdicament, però tot i així fou nominada nou vegades als premis ôscar, guanyant la darrera. En el seu temps el film era motiu d'escàndol perquè la parella central la formava una dóna que comença a envellir i un "gigolo"; curiosament a la vida real Page només era un any més gran que Newman. Vista ara la pel·lícula és manté prou bé tot i que és irregular en el sentit de què algunes escenes són ben vives i punyents, mentre que d'altre tenen menys interès. Indiscutiblement el més fluix és el final, un final feliç poc adient amb la situació d'uns personatges incapacitats per acceptar la realitat de la inexorabilitat de l'envelliment. En canvi, Brooks, sempre molt sensible als diàlegs, fa valdre les paraules, sovint excel·lents, de Williams. També em resultà molt interessant la descripció del personatge més execrable, el cacic local interpretat per Ed Begley, la qual ens permet veure com als nivells més locals les pràctiques de la potència teòricament inventora i defensora universal de la democràcia podia apropar-se al feixisme. En tot cas, el film em produeix l'enyor d'un temps on tenien veu gent com Brooks o Williams, ben conscients de la catastrofe de construir la pròpia identitat només sobre la mirada dels altres.