Lo que está en juego

Edward Berneys
 

        Llegeixo Lo que está en juego, l'assaig que Philpp Blom no fa gaire anys, però abans de la pandèmia, va escriure sobre l'estat de la nostra civilització. Blom ha escrit llibres de divulgació sobre la Il·lustració que ha estat un dels àmbits d'estudi i s'ha ocupat d'un tema poc treballat, però oportú, la interrelació entre els canvis intel·lectuals que propiciaren la Il·lustració i la petita edat de gel que durà pràcticament tot el segle XVII. Ara estem vivint indubtablement una alteració climàtica innegable i una crisi que podria estar definitiva dels fonaments socials de l'ordre creat des de llavors. El llibre de Bloom és una reflexió que possiblement no dirà gaire als que volen negar els problemes dels que parla, que essencialment venen del canvi climàtic i dels canvis imposats per la digitalització i l'automatització del treball, però que serveix com a un bon anàlisi de la situació. Mentre que a la primera part s'analitzen aquests problemes, la segona reflexiona entorn dels dos mites que fonamenten les quimeres conservadores i ens fan impossible fer front de manera decidida als problemes: el mercat i la fortalesa. Les dues temptacions sobre les que s'articulen les tendències immobilistes i negacionistes dels que tendeixen a fer veure que no passa res.

        Llegint relaxadament, no he fet un buidat sistemàtic de les idees del llibre. Diria que el contingut és persuasiu però no resulta especialment original. Assenyalo però alguna de les coses que m'ha proporcionat la lectura d'aquest llibre. En primer lloc, el convenciment de què el conservadorisme, tot i que a hores d'ara tingui una validesa indiscutible ni que sigui com a antídot contra les mistificacions del progressisme, difícilment pot servit de fonament a cap proposta pràctica real. El món es cau massa a trossos per pensar que seguir els camis traçats pot ser la solució. Un altre cosa que m'ha donat aquesta lectura és el coneixement d'una figura clau del segle XX: Edward Bernays, un nebot de Freud, que mai el conegué personalment, però que va anar rebent puntualment les publicacions del seu oncle i que les utilitzà per posar els fonaments de la publicitat moderna. Bernays possiblement no estava amoïnat per la validesa científica del que deia Freud sobre el desig, però constatà que era extremadament vàlid pel problema que preocupava a la indústria del moment: la creació del consumidor compulsiu.

        Blom té simpatia pel que suposà la il·lustració i per això és interessant la confrontació amb el pensament de John Gray, l'autor que ha fet una de les mirades més crítiques sobre la il·lustració. En gran part assumeix la seva anàlisi i està d'acord en pensar que el progrés no és un destí i que és una il·lusió pensar-ho com irreversible. La democràcia i els drets humans podrien ser només un episodi de la historia de la humanitat i valors com la llibertat, la igualtat i la fraternitat són elements d'un relat molt més que realitats empíriques. Blom no vol però compartir l'escepticisme de Gray i de fet pensa que ni tan sols el propi Gray assumeix de tot el seu escepticisme, al capdavall escriu llibres, però tot i argumentar de manera convincent la necessitat d'alguna esperança compartida perquè funcioni la vida democràtica, no té gaire clar que tinguem ni prou idees per generar aquesta esperança, ni gaire possibilitats de què els desigs de transformació siguin assumits per una part prou significativa de la població.