Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 23 d’agost del 2023

Young Frankenstein


 

                Una de les pel·lícules de la meva infància sense dubte fou Young Frankenstein de Mel Brooks. Quan la vaig estrenar encara feia EGB però ja era prou gran com per anar al cine sense els pares. Recordo que el cine on la vaig veure fou el, fa molts anys desaparegut, Paris. Hi vaig anar més d'una vegada. Després no la vaig tornar a veure més fins el cap de setmana passat. Possiblement la causa fou la decisió de que l'estridència de Brooks em cansava. Ara, més moderat en el temps de la meva jubilació, l'he tornat a veure i m'ha semblant una pel·lícula molt divertida, especialment en la segona meitat del film, després de la creació del monstre, quan els gags es succeïxen de manera molt dinàmica. En el moment de l'estrena el triomfador fou Marty Feldman, ara, en canvi, em sembla que no aporta tant a la pel·lícula i em resulta molt més divertit el treball de Peter Boyle. Curiosament en un film que és essencialment un recreació dels films de la Universal dels trenta, el laboratori del doctor per exemple no és que sigui igual al de la versió de l'any 31 sinó que és el mateix doncs la Universal havia conservat aquest decorat, renuncien a l'ús de l'element mes icònic i recordat: la màscara utilitzada per Boris Karloff. Gene Wilder i Terri Garr, uns quants anys abans de One from the hearth, estan prou bé també. Si The Producers era en ella mateixa una antologia de tots els tòpics de l'humor jueu, aquí n'és ben clara un altre tret de la cultura jueva, molt definitori del cine de Brooks: és una pel·lícula sobre altres pel·lícules, cosa molt més innovadora el 1974 que no pas ara. De fet, l'estructura del guió, el net del baró que torna uns anys després i repeteix el seu experiment, explica la història com una cosa ja sabuda i, per tant, tot els personatges actuen des d'una consciència metanarrativa que pot fer pensar a la segona part del Quixot. L'escena de més amunt, la meva preferida, no convencia del tot a Brooks i li semblava absurda a l'estudi, fou la lluita de Wilder, la que permeté incloure-la al film.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.