Mr. Wilder i jo

 

Fa uns dies a la Filmoteca vaig assistir a una projecció del film de Billy Wilder, Fedora presentada per Fernando Trueba, el representant més il·lustre dels wilderians vius, i Jonathan Coe, el novel·lista anglès que presentava la versió castellana del seu llibre Mr Wilder and me (el señor Wilder y yo), una obra de ficció amb nombrosos personatges reasl, els més important dels quals és Billy Wilder. L’elecció de Fedora no és casual ja que la part més important de la història gira entorn de al concepció, el rodatge i la postproducció d’aquesta pel·lícula, en la qual Wilder va posar el millor de si mateix per finalment acabar confessant un dia a Fernando Trueba que hagués estat  millor no rodar-la.

El llibre és deliciós i l’he llegit quasi d’una tirada. No és el primer que llegeixo sobre Wilder, un home brillant, enginyós, capaç de fer entrevistes tan atractives com les seves pel·lícules. Coe ha llegit aquest llibres, i molts més segurament, i per això ofereix un retrat de Wilder plenament convincent que reflecteix molt bé allò que el caracteritzà: la tensió entre un temperament cínic i una vocació decididament moralista. El humor de Wilder es basa en el cinisme, ell tenia una gran capacitat de ser-ho a la seva vida personal i ho són molts dels seus personatges, però finalment la desfeta d’aquests herois acaba resolent-se en una apologia de la decència de la gent ordinària. Wilder usa el cinisme com Descartes l’escepticisme, pes mostrar la fortalesa del seu oposat, en el cas de Wilder les veritat morals bàsiques.

Hi ha moltes coses interessants als llibre. Sense ser exhaustiu una de les més interessants és la figura de I.Z. Diamond, l’autor, en col·laboració amb el propi Wilder, del guió de tots els seus films des de finals dels cinquanta i un amic per a Wilder en el sentit més eminent del terme. La seva figura al llibre esdevé tan important quasi com la del propi Wilder. També és molt interessant el que el llibre ens diu sobre la relació entre Wilder i els cineastes de la generació dels setanta, els reis de Hollywood quan ell començava a veure’s arraconat i a no trobar financiació per films com Fedora,  finalment finançat per empreses alemanyes no connectades directament al món de la producció cinematogràfica.  El més importants d’aquest autors és Steven Spielberg. El 1977 tot Hollywood estava sota el impacte del fins llavors film més profitós econòmicament de la història, Jaws, i en un cert moment Wilder afirma que ell havia estat Spielberg, però ja no ho era i no podia ser-ho. A més fou Spìelberg qui finalment feu el projecte que constituí durant molt de temps la màxima ambició de Wilder i que ell no fou capaç de rodar: Schlinder’s list que Wilder reconegué com una obra mestra. De fet, al llibre és molt present el drama de l’holocaust. Tota la família de Wilder, jueva, desaparegué després de la guerra i un dels moments més tensos del llibre és la narració de la seva vida durant la guerra, escrita en forma de guió cinematogràfic, amb la que Wilder replica a Munich el 1977, les insinuacions d’un negacionista

La protagonista del llibre Calista és una noia greco-britànica que per atzar coneix Wilder i el seu entorn més proper (la seva dóna Audrey i el matrimoni Diamond) i acaba treballant com a intèrpret al rodatge de Fedora. Calista no sap res de cine però al final acaba composant bandes sonores. La novel·la és el seu procés d’aprenentatge en el que és decisiva una tarda en la que ella i la seva parella accidental trien cada un, una pel·lícula a Paris per passar la tarda. El noi tria Taxi Driver i ella the shop around the corner; dues obres mestres absolutes però del tot oposades i que com a la novel·la obliguen a una certa forma de tria. Finalment després de llegir el llibre hom pot entendre un film estrany i  intempestiu com Fedora en el qual sobre tot Wilder ens estava parlant d’ell mateix i de la seva nostàlgia pel pas del temps i l’adveniment de la vellesa.