La vaga de tres dies convocada pel conjunt dels sindicats d’ensenyament ha estat un èxit que ens ha sorprès tant als convocats com a la conselleria d’educació. Especialment dimarts la gernació fou impressionant i els dos dies posteriors la participació tot i que menor s’ha mantingut en un grau considerable. Jo dimarts a dalt del carrer Muntaner vaig tenir un gran moment de goig. En part perquè convençut de la inanitat del meu jo, en part per conviccions metafísiques i en part per evidències empíriques, trobo que allò mes important sempre es el que realitzem i compartim amb altres. És evident que no tots estàvem ben bé pel mateix si volem filar prim, però en tot cas molt mes propers del que sovint imagino quan treballo al meu centre o faig visita a d’altres centre. Ha estat una sort dintre de tot poder gaudir d’un dia així abans de plegar, tot i que aquest dia hagi arribat amb trenta anys de retard quan i aquesta és una culpa que la nostra generació, els boomers, hauria d’assumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.