Vaig al Romea a veure la versió catalana del Fin de partie de Samuel Beckett. Fa tretze anys vaig gaudir d'una gran vetllada teatral quan vaig veure a Londres una representació amb dos dels actors més importants del moment: Rylance i McClusckey. Com que les indicacions al text són molt precises no recordo grans diferències a l'escenografia, possiblement a Londres l'escenari era més gran. Els actors aquí són Jordi Boixaderes i Jordi Bosch, als quals recordo haver vist al TNC fent una versió, en format de superproducció local de The Front page i que tenen una bona química entre ells. Les comparacions són odioses però Boixaderes com McCluskey mostrà a la seva interpretació la influència del slapstick americà i Bosch fa un Hamm ben plausible però menys tirànic i amb més matisos de tendresa del que feia Rylance. L'any 9 des d'una perspectiva intel·lectualista veia aquesta obra com passat, com testimoni d'un estat d'ànim, el de la postguerra europea, que ja no havia estat el meu i al qual m'apropava amb curiositat històrica. Ara el món devastat que l'obra reflecteix possiblement és més fàcil de relacionar amb el futur que ens espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.