A la ciutat utòpica de la que Sòcrates parla a Glaucó hi ha tres classes; una que té tot el poder, un altra que n’està bandejada totalment però que és compensada amb els gaudis de la vida familiar i econòmica privada i una tercera que no té aquests gaudís i que de fet està bandejada també del poder. Curiosament a quasi totes les experiències que Plató podia conèixer aquesta classe era la que tenia el poder real i això ha seguit sent així fins els nostres dies, més o menys vetlladament. Costa no donar-li la raó a Stanley Rosen i pensar que la República no ha estat escrita seriosament tot i que aquest humor mai no el podran copsar tots aquests que diuen que és impensable que una cosa com la guerra d’Ucraïna passi en el segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.