El dilema del meu futur, ja gairebé immediat, és suïcidi o teràpia. Poc inclinat a la primera opció, i tenint com a mínim una tasca inajornable a fer, he de triar la segona, d'altres vegades ha sortit més o menys bé. El problema pràctic és que l'única opció factible és que jo mateix sigui el terapeuta. Quan de jove era a la facultat compartí el primer any amb molts futurs psicòlegs i no em vaig fer una impressió gaire favorable de la seva cultura, terme de molts significats el més cert dels quals és la comprensió dels afers humans. Ara he vist de de prop com treballen i el meu recel ha augmentat. Pel que jo veig bé, això que fan els psicòlegs es resum massa sovint en la fórmula d' ajudar a ”estar bé amb un mateix” i segurament en la majoria dels casos la solució real seria passaria pel qüestionament tant d'”estar bé”, com d'allò que anomenem “un mateix”. Possiblement Raskolnikov i quasi segur Dostoievski crec que em donarien la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.