Fa anys explicàvem
Popper a COU, en concret la lògica de la
investigació científica. Deia llavors, i segueixo pensant ara, que és un
llibre important. Segurament no especialment original, en essència és una
depuració de la reflexió de la modernitat filosòfica, però sí una explicació
consistent del significat de fer ciència i una explicació del que suposa l’actitud
científica. Després en van haver d’altres, la sèrie Kuhn, Feyerabend, Lakatos
que de vegades el rectifiquen i corregeixen però que d’alguna manera segueixen
el seu camí. Evidentment el que no tenen ni punyetera idea de la seva
existència són els professors de les ciències pel món contemporani però segurament
per això hi són. La paradoxa és que el
falsacionisme precisament per ser una teoria lògicament correcta, és
completament inadequada des d’un punt de vist psicològic. Les expectatives entorn
de la ciència són de fet del tot oposades. Amb la religió i les ideologies fora
de combat hom vol creure que és la ciència la que donar-nos certeses i això no
quadra gaire amb la provisionalitat de tota teoria científica. La reflexió
lògica és l’entrebanc per poder culminar la substitució de la religió per la
ciència, somiada pels pastors.
Benauradament per ells, la humanitat té la mateixa poca tirada per la
lògica que la que Plató advertí que tenia per la geometria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.