Al lliure representen l'adaptació teatral de Crim i Càstig de Pau Carrió interpretada per Pol López. Al programa l'adaptador parla de la fascinació que li va causar la lectura de l'obra quan era un adolescent. Ho entenc molt bé perquè jo tenia 11 anys quan la vaig llegir, un exemplar que hi havia a la biblioteca pública de la plaça de la Vila de Vilanova i que havia de prendre clandestinament perquè els menors de 14 anys no podíem accedir en principi als llibres per adults, i dit, retrospectivament, potser és la lectura que més m'ha commogut de la meva vida. Com Carrió també penso que no és de cap manera una novel·la de tesi. Jo no he anat mai més enllà dels dubtes de Rodia ni quan llegeixo la novel·la, ni en el que he viscut fora d'ella. Quan la vaig llegir no sabia qui era Nietzsche. Ara em fascina tot el que llegint-la es pot saber sobre el geni de Nietzsche i també sobre les seves limitacions. Suposo que llegint-la entre totes les meves mascares retrobo la més cristiana. Es podrien imaginar moltes versions i certament jo hauria variat algunes, per exemple, el Svidraigalov representat no és ben bé el que jo hagués imaginat. Em va agradar la disposició de l'espai escènic i la conversió de les parets del teatre en les places de San Petesburg, però les dimensions de la sala feien difícil seguir l'acció. Si jo la imagino com una pel·lícula la veuria amb molts primers plans i la llunyania i la il·luminació en feien difícil distingir els treball dels actors. Pol lópez fa un Raskolnikov molt plausible i ha estat un gran encert la tria de Miriam Iscla com Porfiri Petrovitx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.