Red

 

Veig al teatre Akademia Red de John Logan, el guionista de Gladiator i altres èxits de Hollywood. L'obra explica un moment de crisi a la vida del pintor Rothko quan rebé l'encàrrec de decorar el four seasons de New York amb una sèrie de pintures murals que mai van ser col·locades al lloc destinat i de les que avui podem gaudir a la Tate Modern. A l'obra només hi ha dos personatges, el pintor d'origen lituà interpretat per Lluís Soler i el seu ajudant interpretat per Ferran Vilajosana que havia estat pel vila de Gràcia com a alumne, quan jo ensenyava en aquell centre. Soler mostra el seu carisma i capacitat d'omplir l'escenari però cal replicar molt el treball del seu oponent que comença sent poc més que un comparsa però acaba guanyant-se el seu espai dramàtic La funció és molt recomanable i de fet vaig tenir una de les vetllades més intenses dels darrers temps. L'escenografia és de les millors que he vist darrerament, tot i que és senzilla i prescindeix del vídeo. El text és molt ric i presenta un Rothko amb el que m'és molt fàcil estar d'acord intel·lectualment, per exemple en el seu judici sobre el pop art un símptoma de la progressiva banalització de la nostra vida cultural que no ha tingut fre des de llavors, però amb el que és difícil sintonitzar personalment; els seus encerts intel·lectuals, que en aquest cas és sinònim d'artístic atesa la seva manera de fer, venen contraposats pel fet que és un idiota, com ho són tots els que no saben defugir la temptació de creure a la possibilitat d'una autarquia absoluta.