La fabrique du cretin digital

 

La fabrique du cretin digital és l'assaig de Michel Desmurguet guanyador del premi Femina d'assaig. Desmurguet és doctor en neurocipencia i director de l'Institutució Nacional de la Salut i de la investigació médica en Francia. La tesi del llibre es resumeix bé en el títol. La digitalització creixent està tenint conseqüències catastrofiques en l'evolució intel·lectual de les noves generacions. Els que des de fa temps estem a les aules, fa temps que tenim una intuïció clara de com han canviat les coses. Tota la vida he tingut alumnes que ha refusat llegir les Meditacions o la Republica, per dir els dos textos més freqüents a l'examen de les PAU. El que no ha havia tingut mai era tants que no poguessin llegir-la ni que vulguin (o que no vulguin perquè saben que no poden). Desmurguet justifica aquesta intuïció amb un treball exhaustiu on mostra la relació entre augment de la digitalització i la pérdua de la capacitat lectora, la capacitat de concentració, el retrocés del CI i altres desgràcies semblants.

El llibre ha estat molt polèmic perquè, això ho dic jo, el mite de la "máquina savia" al que em referia fa vint anys ara és molt més potent i és del tot heterodox negar-ho. La lectura del llibre és interessant pel que té d'il·lustratiu sobre les dificutats de treballar en ciències socials, totes les quals emergeixen en els debats entre Desmurguets i els seus adversaris: en primer lloc, la dificultat per qualevol lector no especialitzat o poc atent a verificar la correcció dels treballs utilitzats, problema que es veu agreujat perquè a diferència de les ciències naturals és molt díficil no tenir una opinió a priori en aquesta mena de qüestions. En segon lloc, la facilitat amb la que sobrevalorem casos individuls que poden ser irrellevants a nivell estadístic i en tercer lloc la complexitat de les qüestions tractades que faciliten el caure de sofismes molt fàcilment com l'atribució de falses causes. En tot cas el llibre palesa allò que fa molts anys advertia Gastyon Bachelard: l'abisme creixent entre el coneixement comú, la remmissió a les dades subjectives de la lebenswelt i el coneixement científic fundat en fets controlats des de hipòtesis fundades en principis gens immediats.

D'altra banda allò que és clar en aquest cas és que parlar contra la digitalització suposa enfrontar-se a un dels negocis més prospers dels nostre temps que ha acabat conformant un poder molt superior al d'algunes institucions polítiques. En aquest sentit, tot i que cal tenir por de les paranoies conspiracionistes, resulta esglaiadores les conclusions que es poden treure de la lectura en paralel d'aquest text i la dels informes educatius fet per organismes com l'OCDE des dels noranta on es defensa les transformacions radicals del sistema educatiu que estan tenint lloc des de llavors. En tot cas la vinculació entre determinades crítiques i la vinculació amb les grans corporacions és notoriament manifesta.

Com restes d'un filòsof crec que el llibre és impagable per mostrar alguns dels problemes del nostre panorama epistemològic o si voleu, per comprovar quanta raó tenia Hume en afirmar el caràcter infinit de la credibilitat humana. L'exemple per excel·lència és la noció de "nadiu digital", la idea de que l'ultima generació d'humans ha desenvolupat cervells diferents, cosa que de ser certa, falseja tot el que sabem sobre biologia i teoria de l'evolució .Si com ensenyo als meus alumnes la tasca básica de la filosofia és la desmitiicació, resulta llavors exemplar la primera part del llibre anomenada HOMO MEDYATICUS la construcció d'un mita bastit entorn de tres proposicions, del tot falses:

1. La omnipresència de les pantalles ha creat una nova generació de sers humans totalment diferent de les precedents.

2. Els membres d'aquesta generació son éxperts en la utilització i comprensió de les eines digitals

3. L'eficàcia i la credibilitat del sistema escolar depèn de l'adaptació a aquests canvis

En aquesta primera part analitza els treballs propagandístics destinats a construir el mite, el qual és desmontat a la segona part, Homo Numericus, un examen sobre la literatura cienfícament seriosa dedicada a la qüestió. Des dels resultats obtinguts i el seu coneixement de l'evolució del cervell humà Desmurgues és concloent afirmant que abans dels set anys el millor contacte amb les pantalles és el que no existeix. En aquesta segona part Desmuguet insisteix en un fet evident, però en el qual gent com la del meu sindicat hauries de fer més esment: la digitaltizació de l'ensenyament és un procés intrínsecament lligat a la conversió dels professors en facilitadors i això no té cap lògica pedagògica, el factor més important a l'exit de dels processos d'ensenyament és la qualitat de la docència, però sí economica, els "facilitadors" poden formar molts més alumnes i no necessiten tanta formació com els professors de debò. D'altra banda la idea que justifica la susbtitució del professor pel facilitador per la presència de tot al saber a Google és fàcilment refutable i aquí ens explica un petit però significatiu experiment. Tant en francès com en anglès la pregunta de "que va succceir amb els dinaosaures" remet en primer lloc a pàgines creacionistes que neguen la teoria de l'evolució. En resum els estudis son incontestables mostrant que les pantalles atempten contra els tres pilars essencials del desenvolupament infantil doncs redueixen les interaccions humanes, contribueixen a l'empobriment del llenguatge i generen un ambient que afavoreix la dispersió, imposssiibilitnt l'atenció, El darrer capítol es centra en els efectes negatius per la salut dels ordinadors que imposen un modus de vida sedentari

La conclusió de l'autor al final és ben concloent: Jamais, sans doute, dans l'histoire de l'humanité, une telle experiènce de décérebration n'avait été conduite à aussi grande èchelle. Tanmateix, l'autor no és del tot pesimista perquè creu que hi ha encara marge per a reaccionar i prou indicis de que la gent se n'està adonant del problema. Malauradament, penso que això és mollt més fàcil en un país com França que no pas a un lloc de la precarietat cultural de casa nostra.