Una tarda de gener ma mare té mandra de sortir i busco una pel·lícula que m'ompli la tarda. Trio Dr. Zivago de David Lean. L'he vist moltes vegades, l´'última al BFI de Londres fa molts anys amb el Martin, el qual va aprendre amb el film alguna cosa sobre el que significa viure una revolució. . Hi vaig escriure sobre aquest film fa dotze anys al meu primer dietari, aquí. He passat una bon estona bàsicament per dues raons. La primera era tornar a constatar l'enginy, el talent de Lean en el muntatge de les seves pe·lícules, la segona és la presència i la bellesa de Julie Christie. De fet a Lean li preocupava molt més trobar la protagonusta femenina que no pas el masculí. L'avaluació com fa dotze anys segueix en part pendent pel fet que no he trobat el temps de llegir la novel·la de Pasternak que havia estat traduïda novament a l'anglès a l'inici de la decada anterior (curiosament, no sé si per casualitat, sis mesos despés aparegué una nova traducció a l'espanyol)Segurament entre les imatges cinematogràfiques més persisitents a le meva memòria es troba l'últim cop que veiem Lara, vestida de gris allunyant-se en un carrer amb un gran mur del mateix color, mentre en primer terme hi ha un gegantí retrat de Stalin i el narrador, el germanastre de Zivago interpretat per Alec Guiness, hipotetitza sobre la seva desaparició en les purgues del 37. Lean era un gran creador d'imatges però als seus millors treballs va saber recolzar-se en un guionista excepcional, Robert Bolt. El clip de més amunt és una bona mostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.