Malgrat els
dubtes, fills del cansament especialment, és clar que és indispensable seguir
escrivint un dietari. Avui ho he constatat quan volent escriure alguna cosa
sobre la mort de Terry Jones he vist que
vaig compartir amb ells, i un parell de centenars de persones més, la tarda del
dia que feia quaranta i sis anys quan
vaig veure al BFI una projecció de Monty
Pyton and the Holy Grial on ens explica que cap crític cinematogràfic
pensà que valgues la pena escriure una
crítica d’aquella bajanada. Aquests dies he explicat que Jones, graduat a
Oxford, fou un divulgador d’èxit de la història medieval en llibre i sèries de televisió. Recordo el
començament de la sèrie dedicada als barbar, the barbarians, on ens
explicava al peu de la columna romana de Trajà,
l’excepcionalitat del monument
que constitueix la primera commemoració històrica d’un genocidi. Jones
fou un cineasta que assolí un dels millors finals de la història del
cinema, un home educat i encantador i un
intel·lectual compromès amb el seu temps (com podeu veure en aquest
article de l’any 2007) Descansi en Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.