El entusiasmo

Al Maldà projecten divendres el entusiasmo un documental de Luis Herrero sobre la resurrecció, breu però intensa, de la CNT als anys posteriors a la mort de Franco, la transició. El film aplega materials de l'època i entrevistes amb protagonistes del període a l'actualitat. Fou interessant recordar coses que ja tenim molt oblidades. La CNT estava assolint uns nivells d'afiliació i de mobilització importants i després dels pactes de la Moncloa podia configurar-se com l'única força amb capacitat de plantejar una alternativa al recent creat règim del 78. Tot va canviar després de l'atemptat de Scala, un dels esdeveniments més foscos i bruts de la història recent i del que s'ha parlat ben poc segurament, perquè tots els partits en tragueren alguna mena de profit. Després de l'atemptat terrorista del que es responsabilitzà el sindicat (tot i que els morts eren afiliats seus) la caiguda d'afiliació fou massiva i l'organització restà criminalitzada, potser també (això no ho diu el documental) perquè allò va permetre reviure la violència anarquista de la guerra civil en un temps que encara era no tan llunyana. La CNT tenia a mes el problema d'haver de realitzar una síntesi entre el moviment obrer tradicional i els moviments contraculturals i underground dels setanta. Una síntesi gens fàcil perquè la CNT històrica tenia una besant puritana molt important i m'és difícil pensar la convivència entre els sindicalistes estibadors com el meu avi i gent com Ocaña o Nazario. La conclusió de l'ultim entrevistat al film em sembla que és, però, molt oportuna. Es tracta de Pepe Ribas, l'editor d'Ajoblanco, el qual conclou que tot i ser clar que si la CNT hagués sortit endavant no hagués pogut fer cap revolució, si que potser la història d'Espanya recent hagués estat diferent amb un sindicat sense cap altre compromís ni fita que la defensa de les classes treballadores.