Salut les cubains

 Salut au roi qui est mort

    Salut les cubains és el nom del documental rodat per Agnes Varda l'any 63 producte d'una estada de tres mesos a Cuba quan la revolució era molt recent. Varda va anar només amb la seva càmera de fotos i de fet el documental consisteix en un muntatge de fotos fixes, molt accelerat però lluny de les 35 imatges per segon. La sensació de continuïtat es produïda no només per la velocitat, sinó per la narració de la veu en off de la pròpia autora i de Michel Piccoli. Varda mostra la revolució amb esperança i una certa fascinació per la figura del llavors veritablement jove lider Fidel Castro. Aquest entusiasme no durà gaire. Potser varen durar més els altres dos motius de fascinació que són palesos al film. Primer, l'herència cultural i sobre tot la música cubana. Una escena memorable és una d'homenatge al gran Beny More, el bárbaro del ritmo, mort mentre s'estava fent el muntatge del film. L'altra és la bellesa de la forma corporals del cubans i, especialment les cubanes, reflectida generosament al film. Varda és una gran de la cinematografia, però hagués estat una gran figura encara que només s'hagués dedicat a la fotografia.