Llegeixo a un
filòsof català i independentista qüestionar el tabú de la
violència com límit de la reivindicació política. Considera que
ha idees boniques que poden justificar la violència. La
independència de Catalunya pertany a aquest grup d'idees. Imagino
que aquest filòsof no s'ha llegit a fons Hume, una característica
en la que coincideixen els catalans de tots dos bàndols, que fou un
dels fundadors de l'estètica moderna en afirmar que el fonament de
la bellesa és a l'ull del que la contempla. Per alguns ulls, la
independència de Catalunya és una idea bonica que justifica la
violència, per a d'altres ulls la unitat espanyola és una idea de
la mateixa mena. Si una violència és legitima també ho és
l'altra. Ara bé, i aquí ja no cal aplicar la filosofia sinó el mer
sentit comú, un cop has fet el pas, allò que importa no és la
bellesa de la idea, sinó la força que pots utilitzar. Dit
altrament, si pertanys a una minoria, no resulta assenyat mai de la
vida la justificació de la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.