Viejo amigo Cicerón

Viejo  amigo Ciceron és una obra d’Ernesto Caballero que ha estat duta a escena pel teatre Romea i el festival de teatre de Merida. L’argument es ben simple, una parella d’estudiants és a una biblioteca patint per enllestir un treball sobre la figura de Ciceró. No acaben de fer-se una idea clara que permeti  comprendre el personatge, ajustar les seves idees i els seus fets. En aquesta situació reben l’ajuda d’un usuari de la biblioteca solitària que  afirma ser el vell Ciceró i que reconeix en la parella a la seva filla Túlia i el seu fidel amic, esclau i confident  Tiró. A partir d’aquí aquest Ciceró s’explicarà i escenificarà la seva trajectòria. No soc pas cap expert a la història romana però em sembla que l’autor s’ha documentat d’una manera solida per oferir-nos un relat versemblant de les querelles polítiques del moment. Òbviament  però el seu interès no és merament històric-arqueològic. El text de Caballero parla sobre el temps actual i molt especialment  a aquest nostre lloc, país o nació com avui ha decidit que és el PSC. Tant en els moments de glòria com en els errors, allò que més es pot retreure a el mateix Ciceró és haver posat la seva voluntat, que de segur havia pogut pensar-se en molts moments com la voluntat del poble, per sobre de la llei de la república. Els dilemes amb els que s’enfrontà eren essencialment els que aquests dos últims anys hem més o menys dirimit els catalans, segurament amb més soroll i molta menys intensitat.  Evidentment aquesta mena de teatre es recolza en els actors i aquí tots tres demostren la seva solvència, els joves Miranda Gas i Bernat Quintana donen la replica a Josep Maria Pou que demostra un altre cop la seva capacitat inqüestionable per omplir l’escena