De l'adoctrinament

Quan escric això falta poc menys de tres hores per saber el resultat d’aquestes eleccions que si no vaig  errat haurien de ser el final de moltes coses,  molt probablement de la carrera de Rivera i potser la de Sánchez. La campanya electoral  declarada ha estat la més curta de la història, també la més inútil i supèrflua atès que des de fa molts anys, set a Catalunya i un parell menys a Espanya, sempre estem vivint en campanya electoral. D’educació no ha parlat ningú perquè com a tal no és un tema que interessi gaire gent. Sí que s’ha parlat molt de Catalunya, naturalment sense dir res nou i repetint els tòpics de sempre. Un d’ells ha estat el de l’adoctrinament de l’escola catalana. Jo quasi sempre he treballat a Catalunya i en llocs diversos dins de Catalunya  i  em sembla que aquest adoctrinament executat d’una manera sistèmica és una invenció de l’esperit, cosa que efectivament no exclou que en pugui haver individus que amb o menys èxit ho intenten. L’escola catalana no adoctrina però el que fa és molt pitjor.  Programa els seus alumnes per la mediocritat, tendint a desencoratjar tota mostra d’excel·lència , impedint de brollar cap mena d’amor real per la cultura i satisfent-se en un mer fer veure que l’alumne treballa i que l’alumne ha aprés. Una societat mediocre és una societat conformista i tornat al problema de l’adoctrinament el que jo personalment constato és que l’alumne de les zones secessionistes simpatitza generalment amb aquesta postura, i els de les zones no secessionistes, doncs el mateix (o més aviat tendeixen a ignorar-ho tant com és possible) La influència determinant és la família  o el mitjà circumdant. Allò que no reben en cap cas són instruments educatius que els permetin fer un examen crític de les seves creences, siguin aquestes les que siguin.