Amb la selecció del cor comença una molt bona vetllada teatral. És una opinió potser maximalista i fruit de la deformació professional (molt pocs anys he pogut resistir a explicar-la i llegir un fragment quan explicava als meus alumnes la diferenciació sofistica entre phisis i nomos) però crec que Antígona és l'obra més important del repertori dramàtic tradicional. El muntatge del lliure transmet molt bé la profunditat dels temes tractats, en primer lloc, el conflicte entre la llei de la ciutat, el dret positiu , i la legalitat invocada per Antígona, digueu-li phisis, voluntat divina o drets humans, També el final de l'obra amb amb la solitud de Creont, que massa tard entén que la fragilitat humana ens deixa sempre a la incertesa i que mai no es pot prescindir de la virtut de la prudència. Antigona és Julia Truyol lluny dels registres còmics de la calòrica i mostrant que és un actriu amb molta personalitat i talent. Li dóna la replica Xavier Saez com a Creont, eficaç sense assolir la brillantor de la seva oponent. A Ismene li correspon el millor acudit de l'obra quan apareix a l'escena final recitat Xejov (perquè Ismene efectivament desapareix en el text de Sòfocles) De totes maneres atesa la proposta d'Andrea Jímenez és la corifeu, interpretada per Olga Onrubia,la que assumeix, i ho fa d'una manera brillant, el major pes en la representació, introduint un distanciament irònic que introdueix lleugeres sense treure gravetat.
Un dietari que va voler ser de filosofia
Total de visualitzacions de pàgina:
dissabte, 6 de juny del 2026
Contra Antígona
Contra
Antígona
és la versió de l'obra de Sofocles proposada per Andrea Jiménez
( de la qual havia vist aquest mateix any el seu casting
Lear)
al teatre lliure. El propòsit fonamental de la representació és
restabli las importància del cor com element dramàtic i narratiu
(recordem per exemple l'opció oposada
presa
al muntatge que
aquest mateix any es va veure el TNC) Per tal de fer això, el
començament de l'obra arrenca amb el corifeu demanant la
participació del públic, 14 voluntaris per fer de cor, que pugen a
l'escenari i hi són dins tota l'obra. Per això es crea una nova
figura de coordinadora del cor, que els dona indicacions mínimes de
moviment i actuació, tot i que en principi gaudeixen de molta
llibertat. La proposta serveix de recordatori que el teatre atenenc
era essencialment una acte polític, una eina de reflexió colectiva.
Això era així sempre,
però mai no és tan clar com en una obra que gira bàsicament sobre
els límits i la legitimació del poder.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.