Il deserto dei Tartari

 ll deserto dei Tartari és l'adaptació de la novel·la de Buzzati amb el mateix títol dirigida per Zurlini el 1976. L'obra té com a protagonista el jove tinent Drogo (interpretat per Jacques Perrin que era també productor) que acabat de sortir de l'Acadèmia es destinat a la guarnició més remota de l'imperi, Bastiano, enfront d'un desert on, fa molts anys, van arribar invasions tàrtares. Tothom considera que podrien tornar i aquesta seria l'ocasió d'arribar a la glòria militar. Els anys passen i Drogo, i els seus companys, consumen lla seva existència en l'espera. No he llegit la novel·la però em sembla que en si mateix el producte cinematogràfic és molts sòlid amb independència de que resultin discutibles les opcions preses per fer l'adaptació cinematogràfica. El film aprofita molt bé alguns recursos. El primer, la localització a una fortalesa iraní que dóna veritablement la impressió de ser un lloc situat en un passat mític. La segona, un repartiment on s'ajunten molts dels actors més notables de l'època i on curiosament l'únic guardonat i el que de fet més sobresurt és Giuliano Gema (per sobre de noms Vittorio Gasman, Fernando Rey, Paco Rabal o Max Von Sydow). Essencial al film és la música de Morricone que no és de les més recordades de l'autor però funciona perfectament com recolzament de la narració. Finalment la posada en escena de Zurlini que dona al film un ritme contemplatiu i serè que s'escau perfectament.