Teleoplexia. Ensayos sobre acelaracionismo y horror

     Llegeixo Teleoplexia. Ensayos sobre aceleracionismo y horror. Vaig conèixer aquest autor fa dos mesos amb el seu escrit sobre la il·lustració fosca, Aquest text té un caràcter molt menys polític i molt més ontològic, però tot el que ens diu sobre ontologia, constitueix el fonament de la seva concepció polìtica-històrica. Tal i com jo ho he entès, els punts de partida fonamentals de la seva reflexió són H. P. Lovecraft i Immanuel Kant. L'obra de Lovecraft sería un intent de descriure allò a que va apuntar Kant però del que pensava que no podia dir res: la noció de noumen, l'objecte desconegut que només pot ser desconegut però del qual el pensament no es pot sostreure.. El ser coincideix amb l'horror, per això ens diu que el horror es el fin verdadero de la filosofia. La història és el desvetllament d'aquest horror quan més va més ràpid. El mèrit de Marx i Nietzsche és haver començat a tenir una consciència d'aquest fet i en aquest sentit són els progenitors del seu accelaracionisme. El capitalisme és la veritat com mecanisme de realització del procés del desvetllament de l'horror. Ben entès el capitalisme és l''eina de desenvolupament del nihilisme. (això si mirem els defensors del capitalisme actual com Milei sembla un punt de vista ben encertat) En aquest nivell són ridícules les objeccions que podem fer des un punt de vista moral, humanitari, que no significa res, essent la humanitat un parasit del gran mecanisme. Fins on he entès el seu pensament està vinculat a una opció cosmològica concreta; la que considera que l'expansió de l'univers és un fenomen inaturable i que la realitat és continu i incessant desmembrament. En aquestes circumstàncies la noció de Cosmos és només una il·lusió del nostre esperit. I em sembla una intuïció correcta pensar que la desaparició de la noció d'univers, afebleix molt essencialment totes les reflexions ètiques conegudes. Jo no segueixo massa de prop les indagacions cosmològiques, però pel que recordo la hipòtesi que ell manega s'enfrontava a una alternativa oposada la de big brunch, que aplicant la mateixa lògica reforçaria la noció d'univers, però segurament no prou per afeblir la intuïció de Land sobre la irrellevància de la humanitat.

    El llibre és una recopilació d'escrits petits, de vegades, jugant amb referents com el diàleg socràtic. Hi ha una vena sarcàstica, l'objecte de la qual són aquells que volen ser moderns i alhora "bons" en el sentit tradicional del terme. Les referències literàries no m'han resultat fàcils d'esbrinar perquè deu fer quaranta anys que no he obert cap llibre de Lovecraft i tampoc sé gaire sobre el cyberpunk més enllà d'haver vist unes quantes vegades Blade Runner. Més clara és la seva afirmació del refús de l'ortogonalitat, és a dir l'existència de valors transcendentals en relació a la intel·ligència. El seu punt de vista, pel contrari, és que:

        La naturaleza jamás ha generado un valor como objetivo terminal, excepto mediante la hipertrofia de un valor instrumental. Y mirar fuera de la naturaleza para buscar propósitos hegemónicos no es una tarea compatible con la integridad tecno-científica , o que presente siquiera la más remota oportunidad de éxito.

        El corol·lari d'aquestes consideracions és que la intel·ligència artificial ineludiblement ha de contribuir a la destrucció de la humanitat. És ben curiós que un pensament indiscutiblement sofisticat i d'altra banda radicalment ateu com el de Land, estigui ara en una aliança circumstancial amb els creients evangèlics que recolzen Trump i l'estat d'Israel. Tots cerquen l'apocalipsi, però forçosament o l'un o l'altre hauran d'experimentar que l'apocalipsi no serà el que s'esperaven.