The Dirty Dozen

     Torno a veure The Dirty Dozen, cosa que no feia des de fa molts anys. El seu director Robert Aldrich és una realitzador amb una carrera notable entre les que hi ha un western que m'agrada molt, Ulzana's raid, però sobretot és reconegut com un mestre del cine bèl·lic, però mentre Attack o Too late the Hero, són prou reconegudes no passa el mateix amb aquest film que fou, però, el seu major èxit en termes de recaudació. La crítica és que era un film molt passat de voltes, en el qual Aldrich no controlava els seus impulsos violents i fins i tot sàdics. Jo no ho veig així i pel contrari em sembla un film coherent i ,per tant, honest. La tesi és molt clarament expressada pel major responsable de l'operació, interpretat per Lee Marvin, quan respon l'objecció de l'oficial mèdic, Ralph Meeker, de què tots els homes que comanda són un grup de malalts mentals, n'hi ha de quasi totes les patologies possibles, dient que no es pot trobar gent més adequada per fer una guerra. El problema és que en 1967 molta gent creia que hi havia guerres justes i que es podia trobar uns "bons", els que lluitaven per les nostres idees. Avui costa molt de pensar ni que hi hagin bons ni que ningú lluiti per cap idea. Només enfollint un home se'l converteix en soldat. El 1967 crec que, en comparació, es parlava poc de terrorisme. Després se n'ha parlat més i val la pena recordar-ho perquè la missió que converteix els dotze condemnats en herois acaba sent tancar un grup de gent en un soterrani, molts d'ells civils, i calar-els-hi foc. La major part dels actes descrits com a terroristes després comparativament són menys cosa. El film funciona bé, tot i que la part de les maniobres de la meitat del film em resulta menys interessant. Té sentit, però, perquè sempre ha d'haver un antagonista i en aquest film els alemanys no arriben a ser-ho, per tant el rol recau en l'oficial rival de Marvin, interpretat per Robert Ryan. El repartiment era el propi d'una superproducció i a més d'un Marvin en el seu millor moment es pot destacar John Cassavetes, guanyant-se els diners que li permetien després treballar com director independent, un encara molt jove Donald Sutherland, fent de soldat no gaire espavilat (Robert Altman es fitxa a l'escena on fa de general i per això el feu protagonista de MASH) i el que després esdevindria molt popular, Telly Savalas, en qui recau el paper més desagradable, el del psicòpata sexual i fanàtic religiós.