La nostàlgia

     Quan fa vint anys preparava un curs de doctorat sobre els paradigmes comunicatius a la filosofia antiga, vaig treballar a fons (no recordo qui me'l va recomanar,potser no ho va fer ningú) el llibre L'effet sophistique de Barbara Cassin, potser l'obra més ambiciosa mai escrita sobre la sofística, tant per la seva erudició com per la seva profunditat filosòfica (ho dic des del punt de vista d'algú que ha estudiat Plató i Aristòtil, una condició de possibilitat de llur genialitat ha de ser la dels seus contraris). De fet, el llibre era una reelaboració de la seva tesi doctoral. El llibre va aparèixer en castellà, poc després, en el FCE, cosa que em fa conjecturar que no es va veure gaire a les llibreries de la nostra ciutat. Més èxit ha tingut un llibre molt menys ambició i dens, però també remarcable, la nostalgie, del que hi ha versió castellana i catalana. Fa poc he llegit l'última publicada fa un parell d'anys per Edicions 62. És un assaig breu, farcit d'erudició, on des d'una tesi que jo no estic segur de compartir, la nostàlgia com sentiment característic del mon modern, explica aquest sentiment a partir de l'anàlisi de tres figures: Ulisses, Enees i Hanna Arendt. El primer és evidentment una figura central en la descripció d'aquesta mena de sentiment, doncs la seva trajectòria és la que defineix una metafora tan bàsica per tots els que l'hem seguit com la d`"arrelament" Cassin, però, subratlla el caràcter doble de la seva nostàlgia, que es pot dirigir tant a la llar perduda com, al final ,a la seva vida errant. Enees és una figura en principi no gaire allunyada de l'heroi de la Odissea, però que pren una opció en el fons oposada. Allunyat de la seva ciutat, pàtria, en funda una altra, però renunciant al seu llenguatge. Allò que hi podrà perviure ho farà sota una nova pell. Cassin subratllà aquí com el tret definidor d'aquesta nova ciutat, si voleu la romanitat, és el mestissatge. Els troians no exterminen els que troben, sinó que es fusionen amb ells. En general, aquest serà la fórmula durant segles de l'èxit de Roma (llevat d'algun genocidi ocasional que feien també de tant en tant). Roma és l'alteritat inclosa i en aquest sentit el contrast és agut amb els grecs que, de segur, són els inventors de la xenofòbia, tot i que això costa molt de dir a les aules on es confon la interpretació positiva amb la pròpia projecció en els que expliquem.

    Hanna Arendt, amb la que Cassin comparteix tenir Heidegger com una de les bases de la seva reflexió, representa una altra figura de la nostàlgia. És clar que Arendt però no podia tenir nostàlgia d'un país que l'havia expulsat com alternativa bona a morir en un camp d'extermini. La seva experiència li feia impossible qualsevol sentiment de patriotisme alemany, però no excloïa la fidelitat a la seva llengua, diferenciada del país i assenyalada com el lloc més radical de procedència. Arendt s'esforça sempre molt vivament a conservar se seva llengua, cosa que en el seu cas, implicava renunciar a la il·lusió dels exiliats, imposar-se el parlar l'anglès millor que la llengua pròpia, a ser capaç de "pensar" en anglès, perquè aquest pensar no és en realitat sinó una renuncia a pensar, la condició de possibilitat de la banalitat del mal. Si com deia a l'agost seguint a Platt vivim un procés d'aculturació, l'anglès, si es vol l'anglès d'Esade és l'eina d'aquesta aculturació i ho dic creient que ningú pot estimar més aquesta cultura del que jo ho he fet, abans que esdevingués un mer precedent històric del "globbish". En tot cas, tornant a Arendt, ella no vol seguir el camí heidegerià. No pensa que hi hagi connexió entre la llengua, alemanya, i el ser i de fet des de la seva línia de pensament hom pot concloure que el monolinguisme és el mal. La idea des de la seva experiència que acaba expressant Cassin és que els home no necessitem arrels. La vivència de l'exili és en tots els sentits dolorosa, però serveix per descobrir la que potser és la veritat més autèntica de l'existència humana que tots som exiliats i que només l'exili permet les experiències més gratificants: acollir i ser acollits