The sunset limited

 A la televisió trobo The Sunset limited, un telefilm on s'adapta l'obra teatral del mateix títol escrita fa uns vint anys per Cormac McCarthy. Vaig llegir l'obra fa vint anys en una època on vaig tenir varies oportunitats de llegir aquest autor americà, que em va agradar més quan més el vaig conèixer. El director d'aquesta adaptació és Tommy Lee Jones, el qual fa també el paper d'home blanc. El seu antagonista negre és Samuel L. Jackson. El guió és del propi McCarthy que trencant tots els seus hàbits acostumava a ser-hi per allà mentre filmaven, doncs sembla que té una bona amistat amb Jones, el qual com a director havia ja fet un molt bon western, o neowestern, the three burials of Melquiades Estrada ben dirigit i molt ric com a font de reflexió ètica.Aquí Jones no pren cap risc especial en la planificació. Acompanya un text amb molt de gruix interpretat per dos actors amb una gran presència a la pantalla. L'apartament del negre és tan sòrdid, com jo l'imaginava mentre llegia l'obra. Quan la vaig llegir fa quinze anys no vaig fer una lectura que em sembles diferenciar-la massa del pessimisme que caracteritza l'obra de l'autor (potser amb l'excepció de la magnifica novel·la que per mi és The Road). És clar que jo sento més a prop del blanc perquè tampoc he fet massa més a la meva vidaque llegir i no apostaria per que el meu futur passi per esdevenir un cristià renascut com el personatge del negre. Aquest cop però em va semblar evident que els llibres donen més de si que el que el professor blanc pensa o diu. Quan el negre intenta contraposar els textos que el professor deia estimar a la Bíblia, el llibre esmentat és Guerra i Pau i Jones no diu res de gaire positiu. Jo en canvi estic convençut que Guerra i Pau és un llibre que pot dir coses molt valuoses sobre com s'ha de viure. potser el problema és que això exigeix una mirada molt diferent a la que es fa des d'una càtedra universitària.