Miró i Matisse

dos dels  quadres on es fa més palesa la coincidencia en l'ús del color, el primer és una represantació de Notre-Dame
 

Els dos artistes a les deux magots

A la fundació Miró veig l'exposició dedicada per aquesta entitat a la relació entre aquests dos artistes. Eren de generacions diferents, molt més gran Matisse. Quan Miró arribà a Paris Matisse ja era una gran figura després de l'aparició del fauvisme. Matisse s'interessà pel treball de Miró quan es comença a a fer públic i en els anys següents la relació es feu més estreta perquè el fill de Matisse fou el marxant que introduí Miró en el mercat americà. Matisse, a diferència de molta altra gent, era molt receptiu a les iniciatives de les generacions posteriors i en el trenta l'interessà especialment la proposta mironiana de destrucció de la pintura. Miró més crític en un cert moment acaba també sent sensible als punts de convergència fàcils d'establir entre les dues obres. L'exposició està basada en el fons de la pròpia fundació i també una gran aportació del museu marítim de Niça; estructurada en set espais, cadascun dels quals està regit per un d'aquests conceptes en que podien convergir. Possiblement és el darrer espai, el dedicat al cromatisme, el que fa més explícita la interacció existent i l'admiració mútua dels dos autors. En definitiva, una molt bona exposició de la mena que justifica l'existència d'una institució d'aquesta mena.