Well, if you saw them, sir, they weren't Apaches.

     Entre els dos o tres films més recordats de John Ford no hi és a hores d'ara Ford Apache. L'altra dia la vaig reveure i em semblar que certament és tan bo com qualsevol dels més recordats i potser és que el millor conserva les emocions que sentia quan de ben petit em vaig apassionar per aquest gènere cinematogràfic. Rodada al 1948 és l'únic film on treballaren plegats les dues estrelles més importants del cine de Ford: Henry Fonda i John Wayne. Certament el primer té el paper de més lluïment i de més protagonisme, però el segon està molt sobri, ajustat i sempre li dóna una digne rèplica. El personatge de Fonda, el tinent coronel Owen Thuasday és una mena de transsumpte de l'infame coronel Custer, amb el que compartirà el seu tràgic destí. Fonda fa un gran treball en el paper que segons el seu fill Peter era el que més s'assemblava a la seva personalitat real de tots els que havia fet (els Fonda no eren pel que sembla una família feliç). Tot i que, en part per les pròpies declaracions de Ford, sembla que fins a Cheyenne Autumn ell no assumí el punt de vista indi, en aquest film els indis sempre compleixen la seva paraula i es mostren com gent lleial i fiable en contraposició amb l'ambiciós Thursday. No és menys proindi que els films que es feren als seixanta. Thursday però no només menysprea els indis, sinó també tots els blancs que no pertanyen a la seva condició social i a la seva casta. L'esquinçament entre el mon WASP i els irlandesos que són el gruix de la tropa apareix mostrat de manera ben clara. El film en tot cas serveix per mostrar perfectament molt dels elements més definidors de l'univers de Ford, com les escenes de ball, celebracions de la identitat comunitària (la del clip de més amunt), la celebració de la irlandesitat present a tot un film desenvolupat molt lluny de la illa verda, el seu sentit de l'humor no especialment refinat, el seu sentit del paisatge i aquesta saviesa que no es pot adquirir sobre com s'ha de fer un enquadrament i quant temps s'ha de mantenir un pla. També advertim que la lucidesa mostrada al final de Liberty Valance no era una novetat, també aquí la llegenda s'imposa finalment als fets. El film és una font d'anècdotes molt sabudes però que no em puc resistir a transcriure. La frase amb la que he donat títol el post és la replica del capità York (John Wayne) al seu superior Fonda quan aquest li diu que els indis que ha vist pel camí no li semblen gran cosa. Aquesta escena produïa un èxtasi col·lectiu quan el film era projectat pels soldats americans que combatien a Vietnam vint anys més tard. L'altra és que el llenguatge indi que la versió espanyola sentim parlar entre John Wayne, Pedro Armendariz i els indis és una completa invenció. La llengua utilitzada pels ianquis per comunicar-se amb els apatxes era, i té molt de sentit, el castellà.