Dimecres al tren vaig llegir el petit llibre Cartas a Stalin on son recollides les cartes que els escriptors Bulgakov i Zamiatin varen dirigir al dictador georgià. Hi ha varies de Bulgakov i només una de Zamiatin. Tots dos volien el mateix, però a Zamiatin li fou concedit al primer intent, mentre que Bulgakov no fou mai autoritzat a deixar la Unió Soviètica. Zamiatin a l'estranger no va afegir gaire a la seva obra, mentre que Bulgakov tot esperant l'autorització que mai no va arribar, va escriure el mestre i Margarida, una de les millors novel·les del segle XX. Així si ens posem una mica cínics no podem negar l'aportació de Stalin al naixement d'aquesta obra.
La carta de Zamiatin mostra una personalitat amb més resolució o menys angoixa que la de Bulgakov, però tots dos comparteixen la mateixa indignació enfront d'un sistema que els obligava a ser mediocres i que aspirava a regular la producció d'obres literàries com la de la carn de xai o els botons de nacre (curiosament potser la producció de literatura sortia ben comparada amb la dels bens de consum). El llibre permet constatar que segurament la vida a la revolució era en un cert sentit més fàcil per gent com Bunin que pels que podien simpatitzar amb la causa però pretenien mantenir una certa independència de judici. Resulta interessant també veure que, creient-s'ho més o menys, tots dos semblen apel·lar a una certa comprensió de Stalin com a membre de la "Intel·ligència", cosa de la que evidentment Stalin no devia dubtar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.