El negoci de l'adulació

RAC1 li ha concedit un publireportatge a l'escola SADAKO, que és pot llegir aquí. Quan treballava a Gràcia vaig estar, per diverses vies, en contacte amb gent relacionada amb el centre, famílies i ex-alumnes. No esmentaré els casos més tràgics, perquè les desgràcies sempre són primer individuals i òbviament es poden donat tant a la privada com a la pública, tot i que em sembla també evident que ensenyar-li a la gent que és el centre del món, no és la millor manera d'ensenyar a anar pel món. En tot cas, si vull fer esment que gràcies indirectament a aquesta institució, he tingut molts bon moments quan, almenys dues vegades, exalumnes del centre que havien anat a parar al Vila de Gràcia, m'agraïren personalment estar en un centre on algú els explicava alguna cosa. Sobre el que diu el senyor Musons no crec que calgui debatre gaire; és una barreja d'obvietats, afirmacions propagandístiques en favor de la concertada i d'ideologia en el sentit més pejoratiu del terme. Ara bé, sembla que el negoci els va bé i fa vint anys, el temps del que parlo, també funcionava. El seu producte té mercat, però, contra el que ells volen indicar, no té res d'innovador. El seu producte ja havia estat analitzat i identificat per Plató fa vint i quatre segles, allò que ell anomenava Kolakeia i que al català podem traduir per adulació i llagoteria. Fent memòria potser no tots els alumnes tenien consciència de ser el millors, però els pares si que semblaven sentir-se així després d'haver triat aquest centre. En aquest sentit eren exactes en definir-se com escola catalana.