Benzineres

 

El darrer diumenge d’hivern vaig al Caixaforum a veure l’exposició sobre el pop art. M'interessa de manera relativa, com em passa quasi sempre, n’estic molt més atent a la dimensió històrico-social que no a a la purament estètica, si té encara sentit parlar d’aquesta dimensió. Hi ha però, dues obres que m’agraden especialment, totes dues d’Ed Ruscha. La primera , la de més amunt, és dels anys 60, correspon a un llibre dedicat precisament a les estacions de servei. Em sembla que és difícil expressar tant amb tan poc i evocar amb tanta precisió un lloc, Califòrnia, on físicament no he estat mai. Jo era un nen al que li agradava jugar amb benzineres de joguina, com el protagonista de les parapluies de Cherbourg. El 2011 va fer un altre litografia que és la de més abaix. La titulà Ghost Station. De l’una a l’altre si ens posem una mica pedants i grandiloqüents podem veure reflectida la decadència de l’imperi americà. Més precís i exacte, gens agosarat, és dir que jo hi veig simplement la història de la meva vida