Théorie de la dictature

         Théorie de la dictature és una anàlisi de la situació política contemporània i al mateix temps un homenatge a George Orwell. La tesi de l'autor és que Orwell en 1984 i també en Animal Farm va anar més lluny que fer merament de narrador i ens va oferir una teoria de com procedir per instaurar un govern dictatorial. El gruix del llibre és una anàlisi de les dues obres, començant per 1984 i després per Animal Farm que considera un llibre molt pessimista (sense reproduir la lectura de Solnitt molt optimista però no infundada de que 1984 s'escriu després de la desfeta del regim del big brother) Certament Animal Farm és un llibre que no obre cap escletxa a l'esperança. 1984 ens ofereix l'esquema de funcionament d'un règim dictatorial, el qual consta de set passos principals:

1/Destruir la llibertat

2/Empobrir la llengua

3/Abolir la veritat

4/Suprimir la història

5/Negar la naturalesa

6/Difondre l'odi

7/Aspirar a l'imperi

Totes set són activitats principals i constants del socialisme anglès i a mostrar-ho està dedicat l'anàlisi del llibre.

Animal Farm pel contrari vol mostrar com funciona una revolució o, dit més exactament, que fa fracassar inexorablement les revolucions. La teoria de la revolució defensada a animal farm és que és un canvi complet de paradigma que ens torna al mateix lloc. Reprèn, doncs el sentit originari emprat per Copèrnic al títol de la seva obra fonamental. Si l'altra obra ofereix una descripció general dels procediments de la dictadura, Animal Farm defineix una teoria de la revolució que procedeix en sis fases:

1/Bellesa de la revolució

2/Esdevenir ideològic de la revolució (moment en què teories més o menys abstractes prenen el lloc dels sentiments naturals)

3/ Confiscació de la revolució

4/Esdevenir reaccionari de la revolució

5/Instauració de la dictadura revolucionaria

6/Consolidació de la revolució com reacció.

Aquest esquema és el viscut pels animals de la granja animal però també quadra amb les revolucions desenvolupades als dos darrers segles. Al seu treball Onfray recupera les claus de lectura més sabudes i evidents (Stalin- el porc, Napoleó, Trosky- el porc,bola de neu ...) però insisteix en un altra menys remarcada: el mateix Orwell i Benjamin, l'ase que sap llegir i que no es deixa entabanar com els altres animals.

La conclusió reprèn l'anàlisi de 1984 per establir que els set elements definitoris establerts a l'obra es donen en el nostre temps dels progressisme nihilista quan le progrés est devenu un fétiche et le progressisme la religion d'une époque sans sacré, l'espérance d'un temps désesperé, la croyance d'une civilisation sans foi. Un temps que ell fa començar de manera molt precisament al referèndum sobre Maastricht de 1992, que endega el procés de substitució d'estructures prou democràtics per una institució supranacional fora de tot control popular. Em sembla que no cal estendre'm en la justificació de les set tesis, la major part de les quals són molt evidents, si faré esment de les justificacions que més m'han cridat l'atenció. Així, la tesi segona estableix que la llengua està essent atacada i diu una cosa que em sembla molt evident però molt poc dita: el galdós paper feta la literatura juvenil que és generalment un instrument de propaganda a mes d'un obstacle per arribar a la literatura. Onfray assenyala com el nostre temps ha confirmat la profecia negativa de Bradbury, però invertint-la: és més fàcil fer impossible els lectors que no pas cremar tots els llibres. Tot discutint la tercera assenyala la fatídica coalició entre els filòsofs que, seguint una interpretació de Nietzsche esbiaixada proclamaren la mort de la veritat (Quand la mort de la vérité est annoncée, la mensonge dispose d'un boulevard) i la generalització de les xarxes socials. També és interessant, el seu comentari de la tesi cinquena, on vincula l'allunyament de la natura pel menyspreu de l'intel·lectual de cambra per tot el que no sigui discurs, és a dir per haver estat massa entusiasta en reduir la realitat a llenguatge. En conclusió, Onfray ofereix una anàlisi de la nostra realitat discutible però que no crec en línies generals equivocada, apunta, una crítica desenvolupada més a fons crec a d'altres llocs, a la mala fe i la banalitat de la filosofia originadora de la post-modernitat i fa un homenatge a una figura com Orwell del que no puc dissentir.