L'exacta utilitat dels filòsofs (en record del Doctor Valls)

 

    Aquests dos darrers mesos he completat la lectura que vaig fer al començament de l'any anterior de l'Enciclopèdia de Hegel, amb els comentaris del traductor Ramon Valls, molts difícils de trobar llavors però que han estat afortunadament reimpresos aquesta tardor. Al final de llibre trobo aquesta reflexió senzilla i contundent;

En otras palabras que el filósofo no es un cura laico que, sobre la base de los mitos de la tribu, dice como ha de ser el mundo y las personas que lo habitan, y lanza anatemas contra los que discrepan de su dogma y moral. Mucho menos corresponde al filósofo el papel de profeta y decir cómo será, porque eso haría de él una especie de vidente que disfraza su ignorancia con un tono campanudo. El filósofo se limita a observar las cosas y sus cambios, y se esfuerza para explicar su mayor o menor racionalidad.

Comentario integral a la Enciclopedia de las ciencias filosóficas, página 559

És una consideració indiscutible, però recapitulant aquestes més de quatre dècades en les que de filòsofs, en el sentit professional del terme, he conegut uns quants, em sembla que gairebé tots tendeixen a caure en qualsevol de les dues temptacions descrites pel professor Valls. Em sento molt afortunat per haver trobat aquest llibre que és un bon instrument per endinsar-se en la Enciclopèdia i ens restitueix la saviesa del seu autor, la seva intel·ligència i el seu humor, transmetent-nos l'amor per Hegel d'un home que no era hegelià, que sabia que no té gaire sentit ser hegelià, però que hi ha molt a aprendre de Hegel