The Brutalist

      Veig al Balmes The Brutalist, el biopic del fictici André Tot un arquitecte jueu hongarès supervivent de Buchenwald que desenvolupà la seva carrera als EEUU. El meu germà em va precedir i la va explicar aquí. El film ha despertat entusiasme a molts crítics i espectadors, però no de manera unànime. Entre els crítics sobresurten els que pensen que es mostra poc del treball pròpiament arquitectònic i no de manera convincent. Jo no diria que no tenen raó, però crec que des d'un punt de vista cinematogràfic, el que millor puc considerar, el film és un treball de primer ordre. Visualment és un treball fascinant i si el film es manté malgrat la seva poc habitual durada és perquè totes les escenes em semblen bones i funcionen. Dels millors treballs de posada en escena en molts anys. El tercet protagonista és extraordinari i la figura d'Adrien Brody fa pensar necessàriament a la seva creació més reconeguda, el protagonista de The Pianist. En aquest sentit el film es pot pensar com una certa continuació del treball de Polanski, de la qual es desprèn una lectura molt amarga: el nazisme fou vençut i superat però no l'estructuració de les societats des d'una lògica victimitzadora on l'odi és l'element de cohesió. En aquest sentit el retrat d'Amèrica és molt poc afalagador i el film apunta a una continuïtat evident entre el totalitarisme nazi i l'exercici del poder de l'oligarquia capitalista americana, instrumentalitzador tothora d'un racisme i classisme estructural. El film ha estat relacionat amb dues obres mestres indiscutibles, d'una banda, el film de Paul Thomas Anderson, there will be blood, que com aquest explica la lluita entre el poder dels diners i el poder de l'esperit, tot i que la situació del film d'Anderson em sembla més complexa. L'altre és The Fountainhead de King Vidor que també explica la lluita d'un artista per la seva independència. La diferència però és abismal entre la integritat i immutabilitat del personatge de Gary Cooper i la fragilitat i l'esquinçament de l'arquitecte interpretat per Brody, tanta com l'existent entre l'entusiasme utopista d'Ayn Rand i la mirada cansada i escèptica del realitzador del film Brady Corbet. Indiscutiblement és una pel·lícula d'una riquesa temàtica inusual i de la possiblement una visió posterior podria revelar encara moltes més coses.