Campo de sangre

    Campo de Sangre és la tercera de les novel·les on Max Aub explica la nostra guerra civil. El període de temps cobert abasta des de la darrera setmana de 1937 fins el dia de Sant Josep de 1938. Els escenaris fonamentals són la ciutat de Barcelona, des de feia molt poc capital de la república espanyola, i la ciutat de Terol, on estava tenint lloc una de les operacions més importants de la guerra fins llavors. Aub descriu la presa de la ciutat per les tropes republicanes i l'evacuació que aquestes efectuaren de la població civil. Després sabrem el pèssim resultat per la república d'aquesta batalla tot i que comença com un èxit doncs era la primera ocupació d'una capital de província. Fou de fet l'única. El llibre transmet bé la duresa d'una batalla que fou coneguda com el Stalingrad espanyol doncs totes les operacions es desenvoluparen en unes condicions climatològiques extremadament dures. També es descriuen els duríssims, i llavors inaudits, bombardeigs de la ciutat de Barcelona. Aub fa un retrat molt potent d'una ciutat amb un paisatge humà del tot renovat per l'arribada dels refugiats i del funcionariat del govern; una ciutat en la que després de divuit mesos de guerra on viu ja com si la guerra, és a dir la fam i la por, fossin la vida normal. També hi ha un retrat molt precís de com l'estat republicà estava virant cap a un estat policial. La novel·la és molt coral però es centra bàsicament en quatre amics tots amb educació superior, és a dir, gent d'elit a l'Espanya dels trenta, del tot confosos a l'hora de conciliar allò que a la meva facultat distingíem com teoria i praxis. Com a escriptor Aub em sembla que potser fluixeja amb uns diàlegs sovint una mica carregós i que no sempre sonen gaire naturals, però les seves descripcions són molt potents afavorits per un ús refinat i competent de la llengua castellana.