Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 26 de juny del 2024

Sobre la magnanimitat amb els enemics

 

La lectura d'aquesta notícia ahir a El Confidencial em va deixar prou pensatiu. Vox és un adversari en principi dur amb l'independentisme. Si d'ells depengues no hi hauria hagut amnistia i els partits independentistes serien, com a mínim, il·legalitzats. Possiblement no hi hauria gaire magnanimitat com en canvi si que sembla han tingut les diferents presidentes del Parlament amb el lider català de la formació. No és un fet inexplicable, però totes les explicacions són inquietants. Una de probable es la solidaritat amb el lider esmentat que no deixa de ser un noi de Sant Gervasi (un revers de la solidaritats dels escruixits de la que parlava Patocka). Potser un altre és que gos no menja gos i aquesta mena de coses és millors no remoure-les. Aquesta és del tot congruent amb el que sabem de la història del país, Un altre explicació, congruent amb el que podem inferir de les biografies de les presidentes, és que fer alguna mena d'acció implica fer un cert treball i això per aquesta gent és entrar en la dimensió desconeguda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.