En temps de tribulació, Pla com a exemple

 

        És un fet que en els meus primers setze anys d'exercici docent, mai cap alumne em va preguntar per a què servia això d'aprendre català. Els darrers anys ha estat diferent i la pregunta ha sorgit varies vegades. Jo no veig que la resposta sigui obvia. La més clara, hi ha una llei que defineix el curriculum, no m'agrada perquè té un puntet de cínica i perquè tampoc vull donar idees, ni anticipar el seu possible descobriment de la positivitat del dret. La resposta basada en la retòrica de caràcter nacionalista a l'ús té el doble inconvenient de què no me la crec i a més amb ells no funcionaria. L'única que em queda és una de ben simple i que de fet val igual pel català, el noruec, l'euskera o el cingalès. Aprendre català serveix per parlar amb la gent que parla en català. (històricament seria la raó per la que jo el vaig aprendre). Evidentment sorgeix la pregunta llavors de sí val pena llavors parlar amb aquesta gent que parla en català. Crec que els darrers anys no ajuden a donar una resposta positiva. L'altre dia però estava llegint la biografia de Pla, al qual li tocà viure temps per la llengua pitjor que els nostres. Estem a l'any 1945 el moment en el que pren la decisió de construir seriosament, més que fins llavors, la seva obra literària en català. Pla va reeixir i mitjançant la seva obra va donar molts motius per parlar l'idioma de la gent capaç de produir una obra tan important com la seva. Sí comparem la seva situació, la bona notícia és que hi ha prou bons escriptors en català per fer coses que ens justifiquin. La mala notícia però és que després de vuit dècades, teòricament, de progrés educatiu, la literatura és molt menys important que en els temps de Pla.